Què són els residus? Quin valor amaguen?

La nostra participació en diferents actes i activitats en relació amb els residus i les diferents qüestions que se'ns plantegen en aquests actes ens donen a entendre que tal vegada és necessari apropar alguns conceptes a la població.

El primer concepte que hauríem de tenir clar és què és realment un residu. Tots tenim la imatge que un residu són fems, el que ja no té utilitat. Però la realitat és una altra. Fins i tot el concepte legal de residu aporta una clara diferència. Un residu és allò que per al seu posseïdor no té valor i per tant té la intenció de desfer-se'n. És a dir el criteri per decidir què és i què no és un residu és subjectiu. És “fems” perquè no serveix al propietari, però pot contenir un gran valor, fins i tot econòmic. La major part dels residus en realitat contenen per tant un valor. Són recursos potencials, que poden recuperar-se a través del que anomenam la valorització dels residus. 

Aquest concepte, la posada en valor o valorització, el tenim molt clar tots gràcies a la recollida selectiva de paper o envasos per al seu reciclatge. Llaunes, ampolles o caixes de cartó usades es converteixen de nou en matèria primera gràcies a la col·laboració de tots. A través d’aquesta valorització, tots obtenim beneficis: els materials estan disponibles per a la indústria amb un menor impacte ambiental (reducció de consums d’aigua i energia, estalvi de milions de tones de CO2), les empreses tenen a la seua disposició matèria primera de qualitat a menor cost econòmic i les administracions aconsegueixen reduir sensiblement el cost de la gestió dels residus, i per tant disposen de més pressupost per a les seues activitats sense necessitat d’incrementar les seues taxes impositives.

Hi ha moltes altres possibilitats de valorització al nostre abast. La més senzilla, la reutilització i l’aposta per la segona mà. Cada article al qual s’allargui la seua vida a través de la cessió, intercanvi o entrada al circuit de la segona mà suposa un enorme estalvi de consum de matèries primeres i problemes ambientals derivats. A més a més, implica actuar en tota la cadena productiva, des de l’energia consumida per la seua extracció del medi, a la seua fabricació, posteriors impactes derivats de la logística  i la reducció dels residus d’embalatges, inclosos els palets per al seu transport i distribució.

Utilitzarem com a exemple un residu tèxtil, uns texans per exemple, que com sabeu poden ser dipositats en els contenidors que Deixalles (o de Cáritas) tenim distribuïts al llarg de l’illa. Per obtenir aquests texans, des de la plantació de cotó fins a la seua confecció s’han consumit 8.000 litres d’aigua i s’han consumit 32 kg de matèries primeres, per la qual cosa s’han generat més de 30 kg de residus, sense incloure els residus derivats del seu transport i distribució (embalatges). A més a més, en reutilitzar uns texans s’aconsegueix estalviar els 5,41 kg de CO2 produïts en la seua fabricació (que equival a l’absorbit per 275 arbres en un dia). Per últim, si el seu destí ha estat un contenidor de recollida de roba d’una entitat social, ajudarà a sustentar els seus programes socials.  Només aportarem una dada: a pesar de la feina de Deixalles i Caritas, a Eivissa arriben actualment al femer més de 3.000 tones de residu tèxtil, de manera que es perd per sempre el valor que pogués contenir.

Entrada actualitzada en agost de 2019