Alternativa ambiental als residus de roba

De forma genèrica, la fracció de residus tèxtils ve a representar el 4 % dels residus d’origen domiciliari (4,35 % a Balears segons el Ministeri de Medi Ambient). Es calcula que el consum de roba per persona i any en països del primer món oscil·la entre 7 i 10 kg. Segons estimacions del Ministeri de Medi Ambient cada ciutadà espanyol produeix cada any al voltant de 540 kg de residus, dels quals la fracció tèxtil suposa uns 10 kg. Es pot calcular ràpidament mitjançant una simple operació aritmètica la quantitat de residus que es produeixen d’aquests materials a la nostra illa. Segons aquestes dades podrien estar arribant a l’abocador de cala Llonga més de 1.500 tm anuals, però altres fonts ho incrementen fins a les  3.000 tm anuals. El reciclatge, i sobretot la reutilització dels residus tèxtils, evita que s’acumulin als femers, a més de donar un nou ús als seus materials.

Aquesta roba, que normalment és tractada com a residu, pot ser valoritzada a través de la reutilització o el reciclatge. La sortida ambientalment més correcta seria la reutilització, però per a això ha de ser recollida selectivament per posteriorment ser seleccionada en funció del seu estat. Moltes entitats socials, com Deixalles i Caritas a l’illa d’Eivissa, es dediquen a la recollida de roba usada que després de passar per un procés de manipulació és comercialitzada de forma directa o  bé en mercats i establiments de segona mà, o exportada a mercats exteriors, així com entregada a persones amb pocs recursos.  Aquesta activitat que porten endavant les organitzacions de recuperació i reciclatge de tèxtil proporciona avantatges tant de caràcter social com ambiental.

S'ha de tenir en compte que la millor opció per a la roba de la qual ens desfeim i que està en bon estat és sempre la reutilització. De totes formes, sempre hi ha un percentatge de roba que no pot ser introduïda en el circuit de la reutilització, però encara així, normalment té sortida a través del reciclatge. Els residus tèxtils poden ser utilitzats en l'elaboració de noves matèries primeres. Per fer-ho es necessita classificar-los per tipus de fibres perquè posteriorment es puguin tornar a filar. Aquest material, especialment en els teixits de punt,  després pot ser utilitzat pel sector de la confecció en la fabricació de nova roba. Les fibres recuperades i reciclades també poden ser triturades i posteriorment emprades en la fabricació de farcits de matalassos, aïllants, suport de catifes, feltres, etc. El reciclatge dels residus tèxtils evita que aquests s’acumulin als abocadors a més de donar una continuïtat al cicle de vida del producte. Una altra possibilitat per al reciclatge de teixits és la transformació com a drap industrial. Aquesta transformació, la realitza a Eivissa la Fundació Deixalles a partir de teixits no reutilitzables amb composició alta de cotó i suficient poder d’absorció, permetent introduir el drap de cotó en empreses demandants a l'àmbit local.

Hi ha alternatives per tant, que eviten que la vostra roba vella es converteixi en un residu tèxtil. A més de les possibilitats casolanes de reutilització i la customització, val la pena dipositar-la en un dels contenidors (blancs o vermells) que les entitats socials hem posat a la disposició de la ciutadania. Aquesta alternativa, a més de l’impacte positiu des del punt de vista ambiental, té el valor afegit que les entitats socials desenvolupen accions d’inserció social en  què la roba és la matèria primera.


Al següent mapa teniu la disposició dels contenidors de roba de Deixalles. La situació dels contenidors de Caritas als diferents municipis d'Eivissa, la podeu descarregar al següent  enllaç.